El Lógos en la Helena de Eurípides
PDF

Palabras clave

Eurípides
Helena
tragedia ática
retórica Euripides
Helen
Attic tragedy
rhetorics

Cómo citar

Lavilla de Lera, J. (2026). El Lógos en la Helena de Eurípides. Eikasía Revista De Filosofía, (71), 403–434. https://doi.org/10.57027/eikasia.71.2655

Resumen

El presente texto constituye una lectura de la Helena de Eurípides en clave metateatral. Este enfoque pretende ofrecer una vía de acceso a la reflexión que el propio Eurípides elaboraría sobre su rol de creador a través de uno de sus personajes, a saber, Helena de Troya, que es caracterizada como su alter ego. Asimismo, esta vía de lectura permite considerar algunas claves del componente retórico que atraviesa la tragedia ática y la relevancia del lógos en el drama o acción trágica.

https://doi.org/10.57027/eikasia.71.2655
PDF

Citas

Alegre, Antonio (1986): La Sofística y Sócrates, Barcelona: Montesinos.

Allan, William (2008): Euripides. Helen, Cambridge: Cambridge University Press.

Almirall, Jaume (2014): “Ἑλένη δραματουργός. Ficció dins la ficció en l’Hèlena d’Eurípides”, Ítaca: quaderns catalans de filologia clàssica vol. 30, pp. 59-75.

Beecroft, Alexander J. (2006): “This is not a true story: Stesichorus's Palinode and the Revenge of the Epichoric”, Transactions of the American Philological Association vol. 136, pp. 47-70.

Cassin, Barbara (1995): L’effet sophistique, Paris: Gallimard.

Derrida, Jacques (1968): La pharmacie de Platon, Paris: Tel Quel.

Solmsen, Friedrich (1934): “Onoma and ΠΡΑΓΜΑ in Euripides' Helen”, The Classical Review vol. 48, nº 4, pp. 119-122.

Creative Commons License

Esta obra está bajo una licencia internacional Creative Commons Atribución-NoComercial-SinDerivadas 4.0.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.